top of page
Joseba Etxebarria, fotógrafo humanitario y retrato de viaje. La vuelta al mundo en bicicleta.

JOSEBA ETXEBARRIA

HISTÒRIA I FAQ

QUI VAIG VAIR

Joseba Etxebarria, fotógrafo humanitario y activista por los Derechos Humanos. Su infancia.
Joseba Etxebarria, fotógrafo humanitario y activista por los Derechos Humanos. Su niñez.

La Infància. Arribava a una família nombrosa de classe mitjana el 10 de febrer del 1965, el sisè de vuit germans. Abans ho havien fet Angel, Ana, Marisol, Iñaki i Merche, Zuriñe i Ander arribarien després. Els meus pares, Plácido i Maria Angeles, 'Placi' i 'Angelita' per als amics. Dues persones amb forta i molt diferent personalitat, però amb alguna cosa en comú: gent lluitadora. Segons els meus germans grans, vaig ser un nadó que cridava l'atenció per com estava de grassonet.

La Infància. Aquesta etapa va ser convulsa. Els desajustos a la família i el començament dels abusos sexuals van començar a fer efecte en algú que no entenia el que estava succeint.
 
Recordo força bé aquesta etapa de la meva vida i em serveix per entendre perfectament el drama que viuen molts nens i nenes -massa ja- amb els que convisc durant el viatge.

L'Adolescència. La separació dels meus pares, sumada a la mort primerenca (53), van donar pas a un desajust en els estudis i una rebel·lia mal encarrilada, però prou necessària per posar fi als abusos patits durant anys per qui en el passat havia decidit exercir de padrí arribat el moment.
 
Recordo aquesta etapa més del que voldria i treballo diàriament perquè segueixi sense afectar-me personalment. Em serveix per entendre la situació de molts xavals i la seva rebel·lia. La terra utilitzar, principalment, per fer-los veure la importància de les formes a l'hora de prendre una decisió a aquesta edat.

La Joventut. Com en altres casos, va ser un cúmul d'errors. Potser no quant a idees, però sí en la continuïtat de les formes. Tenia clar el que necessitava fer, però no disposava ni de la valentia ni dels mitjans per fer-ho. I encara sort que no vaig poder fer el pas en aquell moment.
 
Aquesta etapa em serveix ara per diferenciar i entendre els temps, ser pacient amb aquests i mantenir el meu propòsit.

L'adultesa, primera etapa. Aquí, per no variar, vaig continuar cometent errors, amb l'agreujant que ja era capaç de diferenciar els de pes dels comuns. El naixement deUnai, el meu primer amor, va donar pas a aquest primer gran error que patirien altres: un matrimoni sense amor. Separació i divorci després de dotze anys de relació. Seguia a coll amb els meus errors.

Aquesta etapa em serveix des de fa anys per entendre que, encara que de vegades faci mal, s'ha de cedir l'espai als qui, equivocats o no, tenen la necessitat de posar en pràctica les seves decisions. També per avergonyir-me prou davant els que s'han vist afectats pels meus errors no comuns.

L'adultesa, segona etapa. Va ser en aquesta, ja amb quaranta-cinc anys, quan decideixo fer el gran pas i intentar fer, dins de les meves possibilitats però amb l'experiència d'una vida gens senzilla, perquè les necessitats i els drets d'altres almenys siguin tinguts en compte.

En aquesta etapa arriba el naixement deIker, a qui literalment em roben de les mans. El meu segon gran amor i raó per seguir amb més convicció i força amb aquesta lluita pacífica.

 Aquesta etapa, juntament amb les anteriors, em serveixen per ser qui sóc.

"La fotografia m'ha acostat milers de persones, però la humilitat ens ha permès conèixer-nos".
Joseba Etxebarria, fotógrafo activista por los Derechos Humanos. La vuelta al mundo en bicicleta.

JOSEBA ETXEBARRIA

FOTÒGRAF HUMANITARI

QUI SÓC

Joseba Etxebarria, fotógrafo humanitario y activista por los Derechos Humanos.

Sóc qui es veu ia qui es llegeix aquesta web. Algú amb total convicció i respecte pel que fa. Una persona tranquil·la, en constant aprenentatge, que fa diàriament per mantenir la seva passió, lleialtat i honestedat. Algú nascut dels errors propis.

Sóc algú que intenta que el seu treball expliqui una història real, que en molts casos danya el cor però reactiva l'ànima. Algú que se sent bé connectant persones de dispars racons del planeta. Algú que necessita escoltar que segueix havent-hi humans fent per altres humans. Algú amb l'obligació de recordar que hi ha persones a qui realment se'ls ha donat l'esquena. Sóc algú a qui li agrada parlar de la vida, la que es viu des de la mateixa altura que altres.

Des que prengui la decisió d'iniciar aquesta lluita pacífica, la meva càmera de fotos i la meva bicicleta s'han convertit en les meves companyes de viatge, la meva tenda de campanya a casa meva i aquelles persones que ni tan sols compten per avaluar la misèria de què formen part , en el meu propòsit.

bottom of page