A MÈXIC 

14 de març de 2021

​

Després de nou mesos “d'espera”, sortim de Cambodja.

 

El 2 de juny del 2020 repreníem la volta al món pels Drets Humans. La idea era pedalar novament una part del Sud-est asiàtic per a seguit, i per segona vegada, tornar a fer-ho al nord de l'Índia. L'entrada a l'Orient Mitjà, cosa que no vam poder fer l'any 2011 pel tancament temporal de la frontera del Pakistan, pretenia ser el tancament estel·lar al periple pel continent asiàtic. Aleshores imaginava, igual que la resta de la humanitat, que l'avís de pandèmia no s'estendria gaire en el temps, així que vaig decidir "escalfar motors" pedalant Cambodja alhora que esperàvem l'obertura d'alguna de les tres línies de frontera existents amb els països veïns. Però no hi va haver sort. Això sí, durant aquesta “espera”​ aconseguim convertir-nos, segons m'informaven des d'Espanya, a la primera persona a culminar una volta completa amb bicicleta al país. Una anècdota més en aquest llarg viatge.

​

La severa infecció en un queixal ens va obligar a fer un alt de quatre setmanes a Battambang, ciutat des de la qual havíem reiniciat el viatge mesos enrere. Un cop passat el mal tràngol de la infecció, Khmaw i jo tornàvem al pedaleig intentant obrir una segona ruta al país. La informació que m'arribava des de les ambaixades espanyoles a Tailàndia i el Vietnam no era la millor, totes dues em deixaven clar que el tancament de fronteres anava per llarg. Calia prendre una decisió i el salt a Mèxic era el més factible, així que va tocar centrar-s'hi ja des de Phnom Penh, la capital del regne khmer.

​

Va costar un temps, però gràcies al suport d'uns quants bons amics, a més de la meva estimada mare i la meva germana "Soltxu", vam aconseguir ajuntar els diners suficients per a la compra del vol a Cancún, un altre de sortida del país (obligatori), al qual mai no donaré utilitat, pagament de la PCR, de l'ESTA per a trànsit als EUA i altres extres. Tocava desfer-se d'aquells quilos de material que excedien el pes permès a l'equipatge.

​

Vuit de la nit del 14 de març i Rafa, el meu estimat i inseparable germà de cor, era a prop recolzant en tot el que calgués fins haver passat els tràmits pertinents abans de pujar a l'avió. I els passem sense cap problema.

​

Cinc minuts per a les dotze de la nit i l'avió es començava a moure per enfilar la pista d'enlairament. Eren els nostres darrers instants a Cambodja...

​

Escala a Corea de Sud, als Estats Units, i per fi posàvem els peus a Mèxic, primer país d'Amèrica en aquesta volta al món amb bicicleta pels Drets Humans.

​

NOTA INFORMATIVA

​

Hi ha diferents maneres de recolzar-nos i ni de bon tros totes són econòmiques. En aquestenllaçdetallo quins són i els passos a seguir en base a la decisió que poguessis prendre. Llegir-les no et dura més de tres minuts.Ànim amb això!